Recomanar a crits
“(…) vaig trobar un d’aquells llibres que m’alteren el cor i em tornen l’alegria de viure. En acabar-lo, em va assaltar una altra vegada el desig que sempre sent en casos semblants: telefonar als amics, eixir a cridar enmig del carrer, proclamar-ho arreu del món. Dir a la gent que no poden seguir vivint sense llegir un llibre així, hi ha massa bellesa per a ignorar-lo.”
Llegíem aquest fragment d’un relat d’Agustín Fernández (1) i pensàvem que sí; que quan et trobes en un llibre d’aquests que t’alteren el cor tens ganes de cridar el seu títol i oferir-lo com un preciós regal a tothom.
Avui cridem ben fort: El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani.
Si no l’heu llegit, afanyeu-vos a fer-ho. És un llibre exquisit.
Què hi ha dins del jardí de Bassani?
La veu pausada però intensa del narrador ens porta cap enrere, a la seva joventut, i ens fa entrar dins la comunitat jueva de Ferrara, sotragada a finals dels anys trenta per les lleis racials del feixisme. En aquesta comunitat hi ha la família dels Finzi-Contini, rics i refinats, que veuen com tot el seu món s’ensorra. Coneixerem la família i especialment Micòl, bella i delicada, amb la qual el narrador descobrirà l’amor, un amor silenciat i confús, condemnat des de bon principi a no ser.
El llibre se sent com una emotiva veu que vol recordar i explicar el passat perquè tot allò viscut no mori en l’oblit.
Escolteu al narrador:
“Quants anys han passat des d’aquella remota tarda de juny? Més de trenta. Tot i així, si tanco els ulls, Micòl Finzi-Contini encara és allà, repenjada al mur del jardí, mirant-me i parlant-me (…) Ens vam mirar fit a fit. Per damunt del seu cap, el cel era blau i compacte, un cel càlid ja estival, sense un núvol. Res no l’hauria pogut canviar, semblava, i res, en efecte no l’ha canviat, almenys a la memòria…” (2)
El grup de lectura de la Biblioteca Municipal de Tossa comentarà aquest llibre el proper 4 de juny, a les 8 del vespre.
Altres veus nostàlgiques que us recomanem a crits:
- El que resta del dia de Kazuo Ishiguro
- L’última trobada de Sándor Márai
- El lector de Bernhard Schlink
- L’amic retrobat de Fred Uhlman
- Retorno a Brideshead d’Evelyn Waugh
- El tret de gràcia de Marguerite Yourcenar
(1) Agustín Fernández Paz, “Un riu de paraules”. Només ens queda l’amor . Alzira: Bromera, 2009 (pàg. 167,168)
(2) Giorgio Bassani. El jardí dels Finzi-Contini. Barcelona: Proa, 1987 (pàg. 44)
